[PROJECTE EDITORIAL]

Difusió i elaboració de publicaciones anti-autoritàries.

sábado, 24 de octubre de 2009

SensePàtria NÚM.2 tardor2009.


SensePàtria NÚM.2 tardor2009. Recopilació de textos des de la xarxa cap al carrer. Publicació lliure i autoeditada dissenyada per a fotocopiar-la i distribuir-la en la teua zona Si no et va el nostre projecte, fes-t'ho tu mateixa. Eixe és el sentit per a combatre el pensament únic.

SUMARI:
3. EL PODER NOMÉS NEGOCIA AMB ELS SEUS PRODUCTES.
La maça de l'Iconoclasta: l’ “artefacte social” està a la vora del col·lapse. Qui li donarà l'última espenteta?.

12. DECREIXEMENT
EL VA INTENT DE POSAR A DIETA A LA BÈSTIA

L'emergència de pràctiques i moviments socials que sàpiguen qüestionar el capitalisme, es fa latent a ida que la crisi ecològica s'afona en el desastre.

19. REBEL·LIA : LA PENÚLTIMA MALALTIA INVENTADA

Si la grip porcina ve de la indústria càrnica, l'hiperactivitat humana és descrita com a rebel·lia
i diagnosticada com a malaltia.

21. ELECCIONS EUROPEES.
[46%] AMENAÇA L'ABSTENCIÓ

Va existir alguna vegada la demogràcia?. Continuar sent ramat o sortir-se de l’asimetria política.

23. PLANTEM CARA A L'EXPLOTACIÓ LABORAL
Reapropiem-nos del temps perdut obstaculitzant el procés de producció i consum.
Convertim el treball en oci i no en tortura.

26. GUERRA CONTRA ELS POBRES. LA MILITARITZACIÓ EN LES PERIFÈRIES URBANES. L'intent d'aïllar socialment els assentaments de pobres de les zones comercials, no aconsegueix frenar la insurgència. Massa pobres per a tant policia?.

+ARTICLES:Escric revolta amb pas feroç - apunts sobre el desig de calar-li foc a la postmodernitat - derroquem la torre de pisa - ni franquisme ni TAV - anarquisme antisocial, és la gent nostra enemiga? - les il·lusions insurreccionals - la influència del ciutadanisme i el derrotisme en el moviment autònom llibertari - la naturalesa de l'enfrontament - regant el mar...amb ferro - algunes notes sobre militància política - pandèmia i dominació - felicitat i conjuntura en un estat policial -ucraïna. míting dels treballadors de la fabrica ocupada de Kherson - la construcció del mite de la perillositat dels immigrants-



EDITORIAL:
No som així; no podem estar de braços creuats quan veiem que la vida mateixa és abocada a la seva pròpia extinció. No volem resignar-nos a viure en la nostra parcel·leta d'anarquia domèstica (cridi’s com es vulgui) i limitar-nos al nostre projecte de vida.
Volem i anem més enllà del conformisme perquè viure com es pensa i no lluitar contra el que et domina, és continuar sent un producte de consum.
L'autosuficiència com a exemple i estil de vida alternatiu, com a element transformador, no aconsegueix la seva plenitud si s'està obligat a dependre dels diners. I enfront d'això ningú s'escapa.. Es necessita col·lectivitzar el poc temps que ens deixa la mercantilització, per a alliberar les parcel·les més quotidianes de les nostres vides.
De la boca, només haurien de sortir paraules de coherència i no mesurar-nos per unes pautes eticomorals preconcebudes. Som conscients del pensament únic. Del que ens rodeja, i lluitem per canviar les coses. No estem soles, som mils ja....
Les revoltes en el món són un fet que fàcilment podran ocultar els seus mass-merdes. Però fora del seu circ mediàtic, hi ha una realitat latent, viscuda, invisible. I això, malgrat les seves policies, les seves drogues, la seva tecnologia (la que ens venen), els seus agents socials els resulta un impossible racionalitzar, socialitzar o domesticar el que no es veu però es sent.
La ràbia i la còlera es converteixen en combustible transformador. Alimentada per una frustració generalitzada, esclata de mil formes, en mil llocs. I com més desigualtat social, més creix la flama transformadora.
No hauríem de tallar-nos a expressar el nostre aclaparament i frustració quotidiana, i prendre-la amb els símbols que ens oprimeixen. Símbols que al cap i a la fi són guanys econòmicament i clarament destructibles.
Trenquem la pau social , la tranquil·litat amb què gaudeixen tot eixe fem paràsit i ostentós. Que amb el seu despropòsit i esnobisme sembla que ens estiguin dient: fer-vos fotre pringats i a currar més hores que em vull canviar de ferrarri.. Mentrestant, la gran majoria d'esclaus demòcrates i cívics els riuen les seves gràcies com a gilipolles.
Siguem seriosos. Això és una merda sense bitllet de retorn, que si no gira cap a una re-evolució total, potser no veurem tants albes com es vol creure. El planeta es mor i nosaltres amb ell.
Les paraules, l'escrit,el crit i la coherència viscuda, són armes tan necessàries com la pedra i la gasolina. Tot és necessari i mai de més. Tot és possible si hi ha voluntat de sortir el carrer i deixar que parlen els nostres actes. O no canviarem les nostres realitats..
Està tot controlat?, està tot previst? Perquè com més inverteixen en control social, més por demostren que els fotem-hi els seus negocis. El mateix terror a ser ignorats per la resta de la població, que la seva morralla socialitzadora sigui rebutjada de forma imprevisible. Que ens cansem-hi del seu cinisme capitalista. ..
El col·lapse d'aquesta civilització que només pensa en si mateixa és un fet. I el seu final ens delecta, encara que sigui per uns instants, amb la felicitat de saber aconseguir donar un altre espenteta cap a la seva pròpia autodestrucció; avançant-nos als seus propòsits, teixint xarxes socials per a noves societats lliures i ecològiques.
Petites actituds que diàriament sabotegen aquesta màquina, ens situa al costat de què també pateix les conseqüències del nostre propi consumisme.
Si la por i l'individualisme alienat són les armes més eficaces dels cacics, anarquitzem la individualitat i convertim-nos en animals lliures i incontrolats.
Salvatges del món, unim-nos per a fer realitat nostres somnis en la seva totalitat. Tot està per fer, tot per construir...Defenguem-nos atacant.
Prou!-projecte editorial. [xarxa contrapoder].

SensePàtria nº2 tardor2009 format PDF:
http://www.ziddu.com/download/7053066/sp2CAT.pdf.html

sábado, 10 de octubre de 2009

Prou!info . butlletí contrainformatiu.


Prou!info. butlletí contrainformatiu.
OCTUBRE 2009 [alliberat després de 48 dies en vaga de fam-xiqueta torturada per policies marroquins-revolta en la universitat de santiago de xile-apallissats 600 treballadors a andalusia-revolta a atenes-dona
detinguda per parlar en català- indígenes perseguits a veneçuela-protestes contra el G20-pallisses en les presons- més de 200 dies en vaga de fam- un tribunal francés sospita que a espanya es tortura...]

DESCÀRREGA en PDF. fotocòpia i difon. DISTRIBUEIX-HO EN LA TEUA ZONA O FES-T'HO TU MATEIX.
prou-info 43:
http://www.ziddu.com/download/6821637/PI43CAT.pdf.html

PROU! [projecte editorial] edicions lliures per a ments incontrolades

Aquest projecte sorgeix de la necessitat d'ampliar la difusió de contrainformacions, de notícies, pensaments no mediatitzats pel mateix poder, però si traduïdes per la gent del carrer, de les realitats que no surten en els mass-merdes, o que intenten en un principi no ser un producte d'existència claudicant.
Ja sigui per mitjà de l'elaboració, recopilació i traducció de textos volem també recuperar de l'oblit literatures i la resta d'expressions plàstiques (música, còmics, pintura…) . Aportar el nostre gra de sorra a la recuperació històrica de moviments antiautoritaris i experiències revolucionàries per a un estudi i aprenentatge basat en experiències passades i presents de les lluites llibertàries, de la revolta permanent passada i present que resisteix lluitant dia a dia contra aquest perpetu sistema de domini.
Prou! intenta ser una eina per a l'anàlisi, reflexió i debat per tal d'avançar, per a transformar, per a revolucionar el nostre entorn. Per a una millor comprensió de l'anarquisme des del nostre punt de vista, des de la nostra visió de les coses…
La nostra intenció d'editar, no sols es redueix a llibres, còmic o música. Sinó que anem més enllà i editem un butlletí mensual de notícies [Prou!info] i una revista de tirada intermitent [Sense Pàtria] amb articles d'opinió-reflexió sobre l'actualitat més immediata. Tot de forma lliure i gratuïta (en format PDF) i per ara en castellà i català. Pensem que tota expressió ha de ser de fàcil accés per a tothom. Mentres siguen informacions irrecuperables per al poder, poden i deuen ser incontrolades. I això, encara que editem en imprés, no ens determina perquè pirategem el que vulguessim. La realitat és que no tenim un duro per a res i poques ganes tenim ja de perdre energies en fer concerts per a traure quatre duros de merda. Respectem a la gent que ho fa, però la nostra experiència ens diu que anem per un altre camí.
Atracar no és el nostre, però ho respectem com una manera de sobrevivència més. La propietat privada continua sent un robatori. I és lògic que el que deté diners siga robat o usurpat. El que tingui coses abandonades, se les requisen les que ho necessiten. A nosaltres no ens passa perquè només tenim el que necessitem per a viure amb senzillesa, amb el mínim consum possible. Som proletàries que no tenim possibilitat a cap herència. Ens guanyem a pols lluitant diàriament contra el concepte més negatiu del treball.
Som de les que prefereixen invertir energies en lluites denunciant injustícies socials i creant projectes que demostren l'essència de la societat que sempre somiem. Que podem autogestionar projectes com aquesta editorial amb la transformació del treball en oci, amb el resultat de la desmercantilització de les nostres vides.
Apel·lem per la implicació anònima de la gent, de la lliure difusió i del lliure pensament. No ens importa les quantitats que distribuïm, sinó l'interés i la comprensió del que fem diàriament.
Així que, si vols difondre el que fem només has de servir-te tu mateixa. Fotocopia-ho i distribueix-ho com vulguis, entre els teus coneguts, entre els teus veins. Nosaltres ja ho fem amb altres projectes. Repartim altres publicacions per la nostra zona. I eixe és el sentit
També pots muntar-t'ho tu mateix. És la millor filosofia en aquesta realitat de pensament únic. Com més iniciatives es construeixin, més enriquida serà aquesta contracultura. Un infinitat de subcultures llibertàries que busquen l'autoafirmació individual i col·lectiva per mitjà de l'autogestió dels mitjans i les nostres vides. Som moltes a tot arreu. L'anarquia és inevitable.